Document de treball de Nou Cicle: Manifest per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya.
La renovació del PSC.
2. Per ser fidel al seu projecte fundacional, als seus valors i principis, a la seva vocació de centralitat majoritària, al seu futur, el PSC ha de canviar. Necessitem un PSC profundament renovat i modernitzat, de nova planta.
Com altres partits socialistes i socialdemòcrates, el PSC és hereu d’un model de partit que ve dels passat. Aquest model, que tendeix a concentrar les decisions en grups reduïts que decideixen l’orientació política, les prioritats, la confecció de les candidatures, és un arcaisme en clara obsolescència: tendeix a buidar les organitzacions, a afeblir la seva intel·ligència col·lectiva, externalitzant en spin doctors i empreses publicitàries la seva comunicació, que perd profunditat i esdevé efímera i inautèntica.
Si volen afrontar amb èxit els reptes del segle XXI, els partits de progrés han de procedir a una renovació organitzativa profunda. D’estructures jeràrquiques, han de passar a organitzacions horitzontals, obertes i en xarxa interactiva, flexibles i pluriformes, unint en un projecte polític comú a grups territorials, sectorials i d’opinió, a associacions socials i culturals. Optimitzant la màxima democràcia col·lectiva i la màxima interlocució amb la societat. Renovant la terminologia dels càrrecs per a superar codis jeràrquics que ens allunyen d’una simpatia més pròxima i acollidora.Escoltant i enraonant de manera constant amb la gent. D’aquesta organització oberta i moderna neix la riquesa conceptual, la dinàmica innovadora, la capacitat de sintonia social i la força organitzada que necessita tota causa transformadora. Necessitem una organització que faci viure el partit en la societat i la societat en el partit.
La cohesió de conjunt, el pluralisme i la interactivitat permanent amb la societat no són tan sols objectius compatibles, sinó condicions necessàries de l’acció política progressista en les societats del present. Això requereix noves formes d’autoritat col·lectiva. Per tal de garantir-les, són necessaris lideratges de tipus nou, capaços d’assegurar l’autonomia i la participació dels adherits i adherides al projecte, que no poden ser seguidors de consignes sinó protagonistes emancipats, que volen unir i posar en valor la pluralitat, el talent i les capacitats de tothom que es disposi a participar en el projecte socialista.
Els obstacles a superar són clars. Cal deixar enrere tota deriva burocràtica, tota falsa seguretat, tota restricció conservadora, tot sentit patrimonial. Cal evitar la confrontació estèril, la dispersió d’ambicions i la desunió. Cal que l’organització no sigui trinxera sinó eina al servei de l’àgora oberta, del debat franc i imaginatiu, de l’acció associativa, del voluntariat, de l’activisme a la societat i a la xarxa, estimulant totes les formes de combat polític, social i cultural.
Creiem que el PSC assolirà aquests objectius en el seu proper congrés, amb un debat serè i a fons, pensant sobretot en la gent a la que serveix. Durant anys, aquest partit ha estat garant essencial de la unitat civil del poble de Catalunya, perquè ha reflectit genuïnament la seva complexitat. En aquest sentit, el futur del PSC és un tema que no sols afecta els/les socialistes; és essencial per al poble de Catalunya.
Veiem el proper congrés socialista no com un punt de conclusió del debat actual, sinó com un punt de partida, un nou inici del projecte. El PSC té un gran futur al davant si els seus homes i dones tenen la intel·ligència, el sentit comú i el valor de realitzar la renovació política i organitzativa necessària. Ens cal un PSC federador, que impulsi un nou civisme actiu i una aliança permanent de la gent d’esquerres, dels catalanistes i demòcrates de progrés.
