Document de treball de Nou Cicle: Manifest per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya.
El compromís de l'esquerra amb Espanya i el món.


5. L’esquerra i el centre esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, sobre la base d’un model financer just i transparent; que impulsi un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació. I on, d’altra banda, el país pugui assolir les fites de les quals depèn el seu futur en el pla global: la definitiva articulació de l’Eix Mediterrani i el ple desenvolupament de la corresponent Euroregió.

Necessitem un nou ideal més concret i una nova estratègia per al nostre país. El debat sobre federalisme o independència és legítim i necessari, però pot ser infructuós i frustrant. Com ha mostrat el resultat de les darreres eleccions al Parlament, pot ser utilitzat com a pretext i camuflatge per a la recuperació del poder per compte de la dreta.

Ens cal impulsar una Catalunya oberta i plural, d’esperit creatiu, innovador i emprenedor, on el respecte a la diferència no legitimi cap gueto, sinó que vagi sempre acompanyat d’un imperatiu d’unitat civil i d’integració, on es respecti la pluralitat cultural i lingüística, on tos els infants surtin de l’escola comuna dominant el català, el castellà i l’anglès (o una altra llengua tercera), on resulti garantit el futur de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa; on l’ús social del català adquireixi plena normalitat.

Una Catalunya de nou pionera de les millors causes humanes, de la llibertat i de la justícia social, de la preservació del medi ambient, de l’economia avançada i sostenible, de la societat del coneixement, de la plena igualtat de gènere, de la llibertat d’orientació sexual, de l’excel·lència de l’escola, la universitat i la recerca, de la qualitat del sistema sanitari i de tots els serveis i béns públics, de la seguretat i la justícia. Una Catalunya que esdevingui altre cop, en paraules de Rafael Campalans, “un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen”.

Una Catalunya que no claudiqui en l’exigència d’aquests objectius davant de les ofensives del nacionalisme espanyol, deutor de l’imperi i del franquisme, i alhora persisteixi fins a les últimes conseqüències en la defensa dels interessos de Catalunya, dels seus ciutadans i ciutadanes, del seu ple autogovern nacional.

Per això, és imprescindible reforçar nítidament la visibilitat del PSC en la política espanyola, especialment en el Congrés dels Diputats, on el seu grup quedà anul·lat després del 23-F. L’ existència del grup propi és un element precís del Pacte d’Abril, base de la constitució del PSC i de la seva relació federativa amb el PSOE. El socialisme català l’ha de recuperar, anant a les eleccions generals amb el compromís de formar-lo, de manera immediata i pactada, cosa que no ha de dificultar sinó que ha de reforçar un lligam de ferma cohesió entre els socialistes de tot l’Estat.