Document de treball de Nou Cicle: Intervenció de Raimon Obiols a l'Assemblea de Nou Cicle de Saifores (28.05.2011).
D'on venim?
Hem de mirar el futur. Però permeteu-me abans que faci una ullada al passat, perquè del passat també ens ve una força que hem de saber aprofitar.
D’on venim? D’on ve Nou Cicle? I, en bona mesura també, d’on ve el Partit dels Socialistes de Catalunya?
És impossible establir copyrights o autories en processos que per la seva naturalesa tenen un protagonisme col·lectiu. Hi ha un llibre que molts de vosaltres haureu llegit que és El Danubi de Claudio Magris on l’autor, mirant aquell riu majestuós, pensa: “això d’on deu venir?”. I va remuntant les aigües del riu fins que a dalt de les muntanyes troba un petit rajolí d’aigua i es diu, amb un punt d’ironia: “aquesta font és l’origen del Danubi”. En part és veritat i en part no, naturalment, perquè junt amb l’aigua d’aquell petit rajolí hi ha moltes altres aportacions d’aigua que confluint han donat lloc al gran riu.
Jo tinc clar d’on ve el rajolí de Nou Cicle. Ve exactament d’unes reunions a la França ocupada pels nazis, a la ciutat obrera i minaire de Saint-Étienne, on un paleta de Rubí que es deia Josep Rovira va reunir un grup de militants que havien fet la revolució i la guerra, provinents del Bloc obrer i camperol i del POUM, que es van dir: “hem de fer bugada, obrir un nou capítol, tirar endavant i no entretenir-nos en el martirologi del què ens ha passat”. Van discutir durant gairebé una setmana tancats en el petit pis d’en Josep Rovira i la Maria Manonelles, recordada i estimada membre fundadora de Nou Cicle. I després, es van dispersar en la clandestinitat. Alguns foren detinguts, empresonats a la França de Vichy, alguns enviats als camps de concentració d'Alemanya.
En Josep Rovira va organitzar una xarxa d’evasió que alguns historiadors britànics descriuen com la més important que hi va haver, per on van passar soldats aliats i resistents francesos des la França ocupada, a través de Barcelona, cap a Lisboa, Londres i el nord d’Àfrica. Felix Gouin, que va ser primer ministre francès i Daniel Mayer, secretari del Partit Socialista francès en la clandestinitat, van passar a través de la xarxa de Rovira cap a la llibertat. Aquest va ser el nucli que impulsà la formació del Moviment Socialista de Catalunya l’any 1945.
D’allà venim. D’aquell rajolí venim. D’aquest fil roig que va començar l’any 1941 a Saint-Étienne, que va tenir un primer moment el 1945 a Tolosa i a Barcelona i que després, amb el MSC de Joan Reventós, un altre fundador de Nou Cicle que enyorem, impulsà el procés constituent del nostre partit. De vegades, cal recordar el passat per tenir present on som.
El president Tarradellas alguna vegada m’havia dit: “ah, aquests vellets encantadors del POUM, si els haguéssiu conegut de joves!”. De joves van ser una joventut meravellosa, extraordinària. La joventut meravellosa d’avui és a la Plaça de Catalunya. Això ens ho hem de ficar al cap.
Ara, aquella joventut del passat va rebre lliçons duríssimes i va tenir el valor d’analitzar les causes de la derrota. Van voler aprendre del passat, van assumir errors, van comprendre que la via democràtica era el camí imprescindible de tot canvi social, de tot progrés real. Pel que havien passat, van quedar vacunats per sempre, i ens van transmetre aquesta vacuna, contra el sectarisme, les disciplines d’aparell, l’adoració acrítica dels dirigents i contra tota mena de sectarismes. També en això hem de ser fidels al passat.
Ara ens trobem en una situació en la que cal obrir una nova etapa. Aquests dos documents, que molts de vosaltres ja heu llegit, fan propostes concretes en aquesta direcció. En dues línies. La primera és la d’una renovació política i organitzativa profunda del nostre partit. Amb un objectiu ambiciós: “El PSC del futur ha d’esdevenir una gran organització sociopolítica i cultural del segle XXI”; i afegint: “No ens hem de resignar a ser un partit de tall clàssic”.
