Document de treball de Nou Cicle: Manifest per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya.
Alternatives locals, nacionals i europees per donar resposta a solucions globals.
6. La construcció concreta de les noves alternatives de futur han de ser alhora locals, nacionals i europees, perquè només així seran abastables les solucions que han de ser globals.
La qüestió política fonamental del nostre temps és si el futur estarà marcat per la manipulació mediàtica dels poderosos, per la pressió dels grans grups econòmics i d’un sistema financer global que es vol omnipotent, o per la consciència política dels pobles, plantejant les reformes de futur a les que aspiren. La unitat política d’Europa és el camí necessari.
Ens cal una aliança que faci de Catalunya una avançada europeista, per l’Europa política que necessitem amb urgència, compromesa amb la causa d’un model social just i d’un món cooperatiu i equilibrat, on la concertació política governi l’economia, on prevalgui el dret; un món de progrés global, sense fam ni pobresa, sostenible, sense dèspotes, lliure i en pau.
La història humana no ha acabat, com s’havia anunciat, amb el triomf definitiu del mercat i de l’individualisme. Aquests dies, a Tunísia, Egipte i altres països, la voluntat pacífica dels pobles es fa sentir, desmentint l’errònia profecia que augurava un futur inevitablement dominat per la ideologia i la realitat del mercat i de l’individualisme triomfants. Reneix la qüestió social, que impulsa els processos democràtics i planteja nous reptes de futur.
Si no podem preveure aquest futur, almenys en podem reduir les incerteses i podem orientar-lo vers uns objectius d’interès col·lectiu, vers uns projectes de positius i realitzables, de progrés. Amb objectius ben pensats, amb processos ben executats. Aquesta és la funció fonamental que, dins i fora de la Unió Europea, ha de tenir una unitat política i econòmica reactivada.
Europa necessita també un nou cicle i hem de contribuir activament al seu desenvolupament. Un dels seus reptes fonamentals és respondre al baix cost de la ma d’obra dels països emergents amb una forta inversió en formació, recerca i innovació. O això, o renunciar a molts dels nostres drets i resignar-nos al declivi. La resposta a aquest repte no vindrà dels mercats, sinó de la política, d’una política europea unida.
